Utilitzem aquest terme i procediment quan ambdós cònjuges són conformes amb procedir a la seva Separació o divorci, plasmant aquest acord en un Conveni Regulador. El Jutjat (i el Ministeri Fiscal si existeixen fills menors o incapaços) examinarà les clàusules contingudes al Conveni Regulador i si ho estima correcte – no perjudica els drets dels menors ni lesiona greument els drets dels cònjuges -, l'aprovarà en un període d'entre un i tres mesos, recollint el seu contingut en la sentencia.

Es tracta d'un escrit que té l'efecte d'un "contracte" entre els cònjuges, on es regula la seva situació futura. El contingut mínim del Conveni es troba regulat a l'article 90 del Codi Civil espanyol, on s'estableix que aquest haurà de contenir:

• En cas d'existir fills comuns: exercici de la pàtria potestat; règim de visites i comunicacions amb el progenitor que no visqui amb ells i, si escau, amb els avis.
• Ús de la vivenda familiar.
• Pensió d'aliments.
• Liquidació del règim econòmic matrimonial.
• Pensió compensatòria, si procedeix.

Aquesta pensió comprèn les despeses inherents a les pròpies necessitats del menor, tals com la vestimenta, alimentació, oci i qualsevol altra despesa normal o habitual que el fill generi. Cal diferenciar aquest concepte del de Despeses Extraordinàries, on lluny d'establir-se una quantia o import, es satisfaran per norma general a parts iguals entre ambdós progenitors, sempre que ambdós estiguin d'acord en fer-ho.

La Pensió d'Aliments s'aplica als majors d'edat en aquells casos en que no disposin de medis econòmics propis per a mantenir-se per sí mateixos, sense ajuda dels seus progenitors, especialment quan són estudiants.

La Pensió Compensatòria o Pensió per Desequilibri haurà d'esser abonada per part d'un dels cònjuges a favor de l'altre quan la Separació o el Divorci causi un desequilibri econòmic en un dels cònjuges en relació a la posició de l'altre, empitjorant la seva situació econòmica de forma notable respecte a aquella de la qual gaudia vigent el matrimoni.

Aquesta compensació econòmica podrà ser abonada per quotes (de forma temporal o indefinida) o en una prestació única.

El dret a aquesta pensió depèn del compliment de determinats requisits fixats per la Llei, que també estableix determinats supòsits en que aquest dret s'extingeix:

• Quan el desequilibri econòmic deixi d'existir.
• Quan qui rep la pensió contragui nou matrimoni.
• Quan qui rep la pensió convisqui maritalment amb una altra persona.

Ambdós cònjuges poden renunciar a aquesta pensió.

Sí. En qualsevol moment anterior a que es dicti sentència el procediment es pot paralitzar, essent el cas arxivat sense necessitat de realitzar cap mena de tràmit especial.

Sí, tot i que únicament és possible després de la Separació. La reconciliació suposa un negoci jurídic entre els cònjuges, pel qual es deixa sense efecte la Separació al posar-se en coneixement del Jutjat que dictà la sentència de Separació. A l'esmentat acte cal decidir sobre el manteniment o la supressió de les mesures que es varen adoptar en relació als fills, si n'hi ha.

La reconciliació no restaura el règim econòmic del matrimoni, dissolt per la Sentència de Separació, pel que si els cònjuges reconciliats pretenen retornar al règim econòmic matrimonial anterior, hauran de realitzar Capitulacions Matrimonials.

La reconciliació entre cònjuges divorciats no produeix efectes legals, donat que el vincle que els unia ha desaparegut. En cas que decidissin tornar a mantenir una convivència conjugal i volguessin refer el vincle matrimonial, hauran de contraure nou matrimoni i procedir a la seva inscripció al corresponent Registre Civil, com qualsevol altre matrimoni.

És el conveni pel qual els cònjuges determinen, ordenen, adapten, modifiquen o substitueixen el règim econòmic que regula els béns del matrimoni. A més d'aquest contingut propi, les capitulacions poden contenir pactes d'altre tipus de contingut com ara: constitució d'una hipoteca, reconeixement de fills extramatrimonials, etc. Cal assenyalar, no obstant, que aquests pactes hauran de respectar certs límits establerts per Llei.

Per que les capitulacions matrimonials siguin vàlides, s'han de dur a terme mitjançant escriptura pública, és a dir, amb Notari. Poden fer-se capitulacions matrimonials en qualsevol moment, abans o després de la celebració del matrimoni. Si es realitzen abans de contraure matrimoni, una vegada aquest es celebri, caldrà informar-ne al Notari davant el qual es varen realitzar. Ara bé, si en el termini d'un any des de la realització de les capitulacions matrimonials, no es contrau matrimoni, aquestes esdevindran ineficaces, és a dir, no produeixen efectes.

En tot cas, les capitulacions han de prestar-se per voluntat d'ambdós cònjuges i en exercici de la seva llibertat personal, essent nul•les aquelles que es prestin sota coaccions d'un o altre cònjuge.

A través de la Societat de Ganancials es fan comuns pel marit i la muller els fruits o beneficis obtinguts durant el matrimoni, de manera indistinta per qualsevol d'ells. Quan aquesta societat es dissolgui, ja sigui per defunció d'un dels cònjuges, ja sigui per separació o divorci, etc., els bens i drets que s'haguessin generat durant la vigència del matrimoni s'atribuiran per meitats a ambdós cònjuges.

Quant al règim de Separació de Bens, la seva característica fonamental és que els bens que es tinguessin al moment inicial del mateix i els que s'adquirissin després per qualsevol títol, pertanyeran a cada cònjuge, és a dir, que cada cònjuge conserva la propietat de tots els bens que obtingui abans i durant el matrimoni. L'article 1441 del Codi Civil espanyol, indica que en cas que no sigui possible acreditar a quin dels cònjuges pertany algun bé o dret o que hagi estat adquirit conjuntament, correspondrà a ambdós per meitat.

No importa la teva nacionalitat. Inclús si ambdós la compartiu o són diferents. En aquests casos, podeu procedir al divorci o separació de mutu acord a Espanya i sotmetre-us al Dret Espanyol, sempre que (com a condició estrictament necessària) la darrera residencia habitual del matrimoni hagi estat establerta en territori espanyol, o la residencia en el moment de presentació de la demanda de mutu acord de, al menys, un dels cònjuges sigui en territori espanyol.

En aquest cas, igual que en condicions normals, el Conveni Regulador haurà de ser firmat en tots els seus fulls per ambdós cònjuges. La manera més comú i senzilla, és la signatura d'un dels cònjuges i el posterior enviament postal del conveni regulador al segon, a fi que repeteixi l'operació i el faci arribar al procurador responsable de tramitar el divorci.

En relació a la ratificació (la confirmació de l'acord davant el Jutge per les parts), l'absent podrà atorgar poder notarial a favor d'un tercer o al propi procurador, perquè ratifiqui el conveni en el seu nom.

Una altra opció alternativa a l'atorgament del poder, serà mitjançant un exhort (sol·licitant-lo al jutjat que estigui tramitant el procediment), que permet al cònjuge anar a ratificar al jutjat que correspon al seu domicili (a més, és gratuït). Una vegada ratificada la demanda al jutjat del domicili, aquest jutjat s'encarregarà de la restitució de la demanda, resultant el procés de ratificació finalitzat i quedant a expenses de la sentència.